Situat en un gran bloc de pisos construït a principis del segle XX a la Gran Via de Barcelona, a la vora de la muntanya de Montjuïc, és un edifici molt visible per la seva gran mida. Inclòs en el Catàleg de Patrimoni de la ciutat amb el nom popular de “Cal Drapaire”. Sembla ser que el promotor Pau Fornt que va viure en un àtic de la mateixa finca, va començar la seva vida professional fent de drapaire. [+info]

Es tracta d’una promoció molt gran per l’època. Deu plantes i 240 habitatges per llogar organitzats en sis caixes d’escala. Tot i que estava concebuda com una promoció d’habitatges de renda baixa, comparats amb finques semblants, construïdes per la mateixa època a l’Eixample, els espais són generosos i la construcció és de força qualitat. L’arquitecte, Modest Feu és autor de molts edificis modernistes i noucentistes interessants, gairebé tots situats al barri de Sants.

Cada caixa d’escala quatre pisos per replà. Dos pisos donen al carrer (força soroll i poc de sol) i dos donen a l’interior d’illa (protegits de la remor Gran Via i assolellats). L’habitatge a reformar correspon a aquesta segona orientació, en una planta alta i amb molta llum. La intervenció es va concentrar en treure el màxim profit possible de la galeria tancada. El millor espai de la casa, orientada a sud-est i molt àmplia. La fusteria exterior original de fusta ja s’havia substituït en una reforma anterior per una altra d’alumini amb vidres tèrmics. Es va considerar raonable econòmicament mantenir-la sense canvis.

La cuina es deixa oberta i intercanvia posicions amb el bany principal. La divisió entre la sala d’estar i el dormitori principal consisteix en un moble de fusta de bedoll amb portes corredisses i un panell de vidre superior, que permeten comunicar els dos espais de manera fluida. Es realitzen diversos mobles per a emmagatzematge, vestidor i cuina, combinant la fusta de bedoll contraplacat i el color blanc. Mobles senzills, però tots realitzats a mida per a cada espai. Amb la uniformitat de materials s’aconsegueix unificar i donar una sensació d’ordre al conjunt. Es va trobar un paviment de parquet encolat, molt malmès i amb corcs. Quan es va arrencar, es va descobrir a sota un sòl hidràulic senzill però irrecuperable per la cola del parquet. Finalment, es decidir col·locar un terra de gres porcellànic als espais humits i parquet flotant a la resta.