En un edifici catalogat de l’eixample de Barcelona, s’afegeix una última planta per aconseguir dos habitatges. Els nous habitatges quedaran endarrerits respecte de les façanes principal i posterior, de manera que es generen unes àmplies terrasses d’ús exclusiu pels nous ocupants.

A conseqüència de disposar d’una menor profunditat que l’habitual en els edificis de l’eixample, cada habitatge disposa proporcionalment de molt perímetre de façana. La bona orientació i el fet que l’alçada allibera de les ombres dels edificis veïns, permet aconseguir uns habitatges molt lluminosos i assolellats. Es busca la màxima continuïtat entre l’espai interior i l’exterior amb obertures fins a terra, enrasades amb el paviment, que permeten l’accés a les terrasses des de totes les peces. Unes persianes mallorquines corredisses de lames orientables proporcionen la necessària protecció solar..

Tota la construcció s’aixeca sobre un sistema de suport de pòrtics d’acer laminat, per afegir el mínim pes possible a l’edificació existent. Els perfils es pugen un a un i se solden in situ a l’obra, recolzant-se sobre els murs de càrrega originals de la finca.

Els tancaments són de maó ceràmic acabat arrebossat i pintat. Els extradossats i la compartimentació interior amb cartró-guix. La coberta amb una geometria senzilla a dues aigües, és de plafons sandvitx amb llana de roca de 100mm, revestida interiorment amb un cel ras de cartró-guix penjat dels perfils laminats de la coberta.