Tipologia habitual de l’Eixample Cerdà de Barcelona, en solucions de quatre habitatges per planta. Orientació sud a través de la galeria al pati interior de mançana. Una reforma anterior havia eliminat totes les fusteries originals de fusta i condemnat el terra hidràulic original sota un paviment de suro encolat.

Es va decidir intentar recuperar el terra de mosaic hidràulic, tot i la incertesa de com es trobarien les peces sota el suro. Es va buscar una planta amb una distribució més oberta, cercant visuals esbiaixades que permetessin donar el màxim d’amplada visual a l’espai. La peça cuina-menjador calia que aprofites el màxim la llum natural provinent de la galeria.

Els paviments hidràulics descoberts són molt variats i de colors intensos. Un cop es decideix que l’estat de les peces és aprofitable, s’opta per donar-li el màxim protagonisme al pla horitzontal. Les parets i sostres amb un acabat blanc contrastaran i únicament la fusta clara de bedoll aportà calidesa i textura al pla vertical.

La limitació en la quantitat de materials aconsegueix unificar i dona d’ordre al conjunt. No es construeixen nous envans, un sòl moble realitzat íntegrament en fusta contraplacada de bedoll, aglutina armaris de cuina, emmagatzematge general i de roba. A la resta dels mobles a mida es fa servir el mateix material, com la taula de l’estudi (integrat al corredor), el capçal del llit, els armaris del bany… tots amb taulell llis i realitzats a mida per a cada espai.

No es va renovar la fusteria exterior de la galeria, però es van instal·lar persianes enrotllables exteriors tradicionals tipus alacantina de fusta clara, que permeten protecció solar a l’estiu sense renunciar a la lluminositat.

El confort tèrmic s’aconsegueix a l’hivern amb calefacció amb radiadors d’aigua. A l’estiu es confia bàsicament amb la facilitat de generar ventilació creuada i amb un split pels pics de calor i humitat característics de l’estiu a Barcelona.