Rehabilitació de la façana principal d’un edifici modern projectat per Jordi Adroer Iglesias a la part alta del barri del Putxet. La direcció de l’obra la va portar al 1971 l’aparellador Carlos Rovira Leboso i el constructor va ser Miquel Muntané.

Una finca amb alineació a un carrer de pendent molt pronunciada. La Façana és una interessant composició d’arquitectura moderna que aconsegueix un difícil equilibri entre la simetria de les plantes superiors amb dos habitatges per planta, amb els balcons volant a banda i banda del centre de la façana i l’asimetria a la planta baixa, amb l’accés de vianants, l’entrada a l’aparcament i un habitatge.

Dues franges paral·leles de pedra artificial subratllen els cantells dels forjats i el coronament de la façana. A cada planta, un tancament de lames d’alumini entre muntants de fusta protegeix les obertures. Cada mòdul de tancament combina un ampit opac de fusta blanca i un full practicable. La protecció solar la proporciona la persiana enrotllable de lames d’alumini blanques, que de terra a sostre protegeix tot el tancament. Els mòduls de tancament que no es corresponen amb obertures, estan revestits amb les mateixes lames d’alumini com si la persiana estigués totalment baixada.

El motiu detonant de la intervenció, va ser la caiguda de fragments de les plaques de pedra artificial sobre el carrer. Després d’uns primers reconeixements, es va evidenciar que l’armadura interior de les plaques de pedra artificials estava en un avançat estat de carbonatació. Tot i que en una rehabilitació anterior es van assegurar les plaques amb noves fixacions mecàniques, la carbonatació havia continuat i ara estava fragmentant les plaques i provocant la caiguda a trossos.

Un cop identificada la patologia principal es va decidir canviar totes les peces de pedra artificial per unes de noves. Es va aprofitar per netejar i sanejar tota la fusta dels envernissats antics i protegir-la novament. També es van haver de canviar les persianes d’alumini, ja que el lacat original havia envellit i saltat en bona part de la superfície.

Es va posar el màxim esforç en recuperar els valors originals de la façana, introduint els mínims canvis i intentant trobar industrials que poguessin proporcionar la nova pedra artificial, les noves persianes, així com les rajoles dels balcons, perquè cinquanta anys després, poguessin substituir a les originals amb les mínimes alteracions possibles respecte del projecte original..